Extremar-se en les lloances a algú.
Sinònim: Fer-se la boca gran.
Lloc: Illes Balears.
Omplir-se la boca
14 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1984.
Omplir-se la boca
5 fonts, 1994.
Hi ha força intel·lectuals castellans que sovint s'omplen la boca d'amistat a l'hora de parlar de Catalunya.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Parlar per vanitat o satisfacció, contínuament d'una cosa.
La devien fotre fora de casa de mala manera, M0imagino la pobra mossa tractada com un gos, que en aquell temps tothom s'omplia la boca de caritat cristiana, però ningú volia saber-ne re d'una dona soltera i prenys.
Omplir-se la boca de
2 fonts, 1997.
Els socialistes, que s'omplen la boca de dir en privat que Pujol és com en Capri, ara li han fet un homenatge.
Bona part dels qui aixequen la bandera a favor del bilingüisme, dels qui s'omplen la boca de les bondats del bilingüisme són de fet monolingües castellanoparlants.
Omplir-se el pap
1 font, 1994.
A l'hora de la catalanofòbia coincideixen tots ells, per més que els uns s'omplin el pap parlant de 'rojo-separatistas'i els altres s'estimin més fer-ho tot apostrofant-los de 'burgueses explotadores'
Omplir-se la boca (d'algú o d'alguna cosa)
1 font, 2024.
Parlar-ne exagerant-ne les lloances.
No para d'omplir-se la boca dels títols del seu fill.
Omplir-se la boca (d'alguna persona o fet)
1 font, 1985.
Dir-los contínuament, espec. per vanitat o per satisfacció.
Ha casat la noia amb un ric. Se n'omple la boca.
Omplir-se la boca amb
1 font, 1998.
És aquest un cas pràctic de les contradiccions que tots els humans arrosseguen i que cal arreglar d'una manera satisfactòria, ara que alguns s'omplen tant la boca amb la famosa globalització.
Omplir-se la boca d'alguna cosa
1 font, 1996.
Pel que fa a aquest darrer punt, tothom s'omple la boca de bones intencions.
Omplir-se'n la boca
1 font, 1997.
Anomenar contínuament una persona o cosa per vantar-se'n.
Omplir-se'n sa boca
1 font, 1984.
Alabar-lo molt.
Lloc: Menorca.