Paremiologia catalana comparada digital

Paraires i fanalers, més taques que diners

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1979.

Paraires i fanalers, més taques que diners

6 fonts, 1983.
Per raó d'haver de menester molt l'oli, els fanalers i els paraires acabaven sempre ben tacats d'oli.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català V «13 d'octubre. Sant Grau», p. 473. Salvat, S.A. de Ediciones.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Matèries tèxtils. De parar i de cardar», p. 18. Editorial Ausa.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
S'embrutaven d'oli; els paraires, en untar la llauna, i els fanalers en encendre i apagar els llums dels carrers.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Altres oficis», p. 388. Edicions 62.
Prat Fernàndez, Cesc (2022): «De quan qui feia mantes, s'enriquia. Tants caps, tants barrets: locucions tèxtils per no perdre el fil», p. 52. Vallesos.
En aquest apartat de l'exposició hauríem pogut reproduir les locucions més originals o les que els joves no han sentit mai.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Prat i Fernàndez, Cesc (2012): Made in Sabadell. Calidoscopi «Calidoscopi. Sabadell, dit i escrit - Locucions tèxtils… per no perdre el fil», p. 137. Web.

Paraires i fanalers / més taques que diners

1 font, 1979.
El refranyer no dóna pas a entendre que la feina de paraire fos de massa bon passament.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les matèries tèxtils. La llana», p. 82. Universitat Politècnica de Catalunya.