Paremiologia catalana comparada digital

Patrip-patrap

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1922.

Patrip-patrap

5 fonts, 1926.
M. Soroll sec i repetit.
El cor li feia patrip-patrap (Vimbodí) | La mula és cançonera; sempre patrip-patrap, i no acaba d'arribar mai | He sentit el patrip-patrap dels esclops de la noia | I pel carrer estret, patrip-patrap, com qui torna a l'hostal, Berga MT 107.
M. i f. Persona que enraona molt i sense solta.
No és més que un patrip-patrap.
Lloc: Olot.
Es deia de la persona que feia les feines molt ràpid però mal fetes, mal acabades, que era poc curós, etc.
Es un «patrip-patrap» ho deixa tot mal acabat.
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Fet sense posar-hi la cura deguda.
Mira-t'hi més a fer els llaços i no els facis patrip-patrap, que queden molt lletjos i no els vendrem.
Sinònim: Barrip-barrap, barrim-barram, a arraps.
Interj. Onomat.: Patatrap.
A prop d'allí passava / un dimoni escuat, / patrip-patrap («El dimoni escuat», cançó popular) | He sentit el patrip-patrap dels esclops de la noia (DCVB).
Descuradament. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).

Ésser un patrip-patrap

2 fonts, 2004.
(Ésser una) persona que enraona molt i sense solta.
No és més que un patrip-patrap / El teu cosí no vigila què diu, és un patrip-patrap i sempre acaba ofenent algú.
Font: A-M / *
Barroer. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).

Patrip patrap

1 font, 1922.
Hu deia un vell de 75 anys à les persones xarraires i marmelleres. De: Martí Albanell, Frederic.
Lloc: Sant Feliu de Torelló.

Patripatrop

1 font, 1926.
M. Soroll sec i repetit.
No s'ou més que patripatrop de llurs estranyes cavalcadures, Ruyra Pinya, i, 101.