Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
Pecat que té excusa prompte és fet
9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1884.
Pecat que té excusa prompte és fet
4 fonts, 1951.
Pecat que té excusa, prompte és fet
2 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Un pecat que té sa excusa prompte és fet
1 font, 1992.
Un pecat que té sa excusa, prompte és fet
1 font, 1914.
Equivalent en castellà: pecado que tiene excusa, éste se usa.
Un pecat que té sa excusa, prompte es fet
1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Pecado que tiene excusa, éste se usa.