Paremiologia catalana comparada digital

Pegar foc

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

Pegar foc

2 fonts, 1926.
Fig. Calar foc, comunicar foc a una cosa.
Pegaven foch a ses figurotes representants de Judas, Ignor. 41.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pegar I.3.a)». Editorial Moll.
Disparar una arma de foc.
Lloc: Falset.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pegar foc 1», p. 229. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pegar foc 2», p. 229. Edicions Polígrafa.

Pegar foc a

2 fonts, 2004.
Incendiar / fer que cremi.
Els qui van pegar foc al bosc van ser jutjats i condemnats.
Sinònim: Calar foc a.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Encendre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Encendre. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Pegar fog

2 fonts, 1805.
F. calar fog.
Equivalent en castellà: Pegar fuego.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pegar», p. 168.
F. calar fog.
Equivalent en llatí: Ignem iniicere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pegar», p. 168.
Fr. Calar fog.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fog», p. 977. Impremta de Josep Torner.

Pegar foch pels quatre cantons

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 84. Hermanos Espasa, Editores.