Paremiologia catalana comparada digital

Pel gener, faves a fer

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.

Pel gener, faves a fer

6 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Els treballs del camp». Correu electrònic.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mesos». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
En el ple del fred abelleix menjar faves seques bollides, calentes i alimentoses.
Equivalent en castellà: Similar: Enero, leña vieja, rancio vino, fresco tocino y nueva pelleja.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Èpoques de l'any. Mesos, labors i collites. Gener», p. 682. Web.
Sinònim: Pel febrer, faves a fer.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. II. El calendari. Gener», p. 202. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 254. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al gener faves a fer

1 font, 2012.
Lloc: La Garriga.
Ràdio Pinetons (2012): Ràdio Pinetons «A caçar dites i refranys (sisè) - Refranys - https://sites.google.com/site/radiopinetons/a-cacar-dites-sise». Web.

Pel gener faves a fer

1 font, 1984.
Lloc: Conca de Barberà.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «18.1. Les faves (Vicia faba)», p. 198. Manuscrit.

Pel gener, / faves a fer

1 font, 1951.
Lloc: Conca de Barberà.
Font: Gri. Tr. VIII, 102.
Sanchis Guarner, Manuel (1951): Calendari de refranys «Mes de gener», p. 16. Editorial Barcino.

Pel Gener, faves a fer

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Mesos. Gener», p. 52. J. Huguet Pascual, editor.