Paremiologia catalana comparada digital

Pel maig, a fer migdiada vaig

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Pel maig a fer migdiada vaig

5 fonts, 1951.
A pagès hom diu que no pot fer-se migdiada fins que les fulles dels ceps siguin prou grosses per a poder-s'hi tapar un ull.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català III «3 de maig. La Invenció de la Santa Creu», p. 576. Salvat, S.A. de Ediciones.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Maig», p. 979. Editorial Selecta-Catalonia.
Seguit de dites populars on la llargada del dia ens condiciona que puguem fer el berenar, la migdiada o més o menys hores de son.
Lloc: Terra Alta.
Chavarria Fores, Fernando (2020): Rellotges de sol a la Terra Alta «4. A la taula i al llit… al primer crit», p. 21. Uno Editorial.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Maig». Web.
A pagès es diu que no es pot fer la migdiada fins que les fulles dels ceps siguin grosses.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Maig», p. 121. Edicions 62.

An es maig, a fer migdiada vaig

1 font, 2008.
A fer sesta, horeta, etc.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.5. Mesos. 3.3.5.5. Maig. Refranys», p. 158. Editorial Moll.

Pel maig, a fer migdiada vaig

1 font, 1983.
En aquest temps s'iniciaven les migdiades i les berenades per trencar una jornada laboral massa llarga.
Gimeno, Antoni; Roure, Amadeu (1983): Maig. N. 67 «Refranys i Tradicions d'un Mes», p. 59. Graó Editorial.