Qui canta els seus mals espanta

267 recurrències en 69 variants. Primera citació: 1736.

Qui canta els seus mals espanta

45 fonts, 1915.
Refranys de vuit síl·labes en conjunts, posseïts d'una cadència i d'una sonoritat tan especial que poden ésser considerats com d'un sol vers octosil·làbic com de dos, que en uns casos semblen ser de tres i de cinc, i en d'altres, alterats d'ordre, de cinc i de tres.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 29. Editorial Virgili & Pages.
Bou, Núria; Pérez, Xavier (1998): Avui «Espectacles. Quadern de cinema», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Saviesa popular». Correu electrònic.
Correu / Rosàs Reverte, Joan (2010). Correu electrònic.
Sobre el lleure.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.
Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van.
Lloc: Terres de Ponent.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 56. Autoedició.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Vam estar una bona estona que no dèiem ni ase ni bèstia, així que em vaig posar a cantar —tothom sap que qui canta els seus mals espanta—.
Refranys catalans poc coneguts.
Recomana que no es perdi l'alegria en els moments difícils.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Qui canta és perquè està content.
Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van.
Equivalent en castellà: Quien canta sus males espanta.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Camprodon (Ripollès).
Lloc: Castellterçol.
Lloc: Girona (Gironès).
Lloc: Granollers (Vallès Oriental).
Lloc: Mollet del Vallès (Vallès Oriental).
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: Tàrrega (L'Urgell).
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Lloc: Ullastrell (Vallès Occidental).
La música sempre ha tingut fama d'apaivagar les ires i els ànims encesos.
Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van | L'alegria allarga la vida | Riure és la millor medecina | Qui canta els seus mals espanta i fa mal de cap al qui l'aguanta (o als altres).
La música sempre ha tingut fama d'apaivagar les ires i els ànims encesos.
Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van | L'alegria allarga la vida | Riure és la millor medecina | Qui canta els seus mals espanta i fa mal de cap al qui l'aguanta (o als altres).
Equivalent en castellà: Quien canta sus males (o su mal) espanta.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 59. Web.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Equivalent en francès: C'est demie vie que de rire.
Font: Dizionario Comparato di Proverbi, Augusto Arthaber. Nota meva: afegeixo l'equivalent català).
Equivalent en alemany: Guter Mut ist die beste Arznei.
Font: Dizionario Comparato di Proverbi, Augusto Arthaber. Nota meva: afegeixo l'equivalent català).
Equivalent en italià: L'allegria è d'ogni male, Il remedio universale.
Font: Dizionario Comparato di Proverbi, Augusto Arthaber. Nota meva: afegeixo l'equivalent català).
Equivalent en castellà: Quien canta sus males espanta.
Font: Dizionario Comparato di Proverbi, Augusto Arthaber. Nota meva: afegeixo l'equivalent català).
Equivalent en anglès: The heart's mirth does make the face fair.
Font: Dizionario Comparato di Proverbi, Augusto Arthaber. Nota meva: afegeixo l'equivalent català).
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.
Zabaleta i Llauger, Pau (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 23. Revista L'Estel.

Qui canta, els seus mals espanta

30 fonts, 1985.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Refrany que, per alleujar els mals o afliccions, recomana de distreure's.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Lloc: Vilaplana.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.
Oral (1994). Font oral.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Lloc: Bages i Solsonès.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona i Besseit (La Franja).
Lloc: Garrigues.
Lloc: Mallorca - Teià.
Lloc: Manresa (Bages).
Lloc: Oliana (Alt Urgell).
Lloc: Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès).
El fet d'explicar les nostres penes ens pot ajudar a treure la tristor que portem dins.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Cantar: dóna ànims.
De: Ros.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 278. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sobre la vida i la mort.
Acció (Activitat, Treball) / Inacció.
Font: [LEM: 176].
Font: [LEM: 176].
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Lloc: Blanes (Selva).
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.

Qui canta sos mals espanta

17 fonts, 1803.
Veure l'original.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català I «2 de gener», p. 381. Salvat, S.A. de Ediciones.
Sinònim: Qui canta els seus mals espanta.
Equivalent en llatí: Qui canit, ipse suo fugat infortunia cantu.
Equivalent en castellà: Quien canta sus males espanta.
Sinònim: V. Cantar.
Sinònim: V. Cantar.
Lloc: Balears.
Equivalent en castellà: Quien canta sus males espanta.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Rosselló.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «Cantar». Web.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 34. Manuscrit.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cantar», p. 895. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui canta el seu mal espanta

16 fonts, 1951.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Por i covardia», p. 174. Edicions Tres i Quatre.
Correu / Bergués Fàbrega, Cristina (2010). Correu electrònic.
Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).
Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.
Correu / Sans, Lídia (2010). Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
A El club (TV-3) ara munten un karaoke i el personal brama una estona. O sigui, com que vénen vaques magres, han posat en pràctica allò de qui canta el seu mal espanta. És un refrany mai comprovat.
Monegal, Ferran (2008): «Article de Ferran Monegal: 'La reportera assetjada'». El Periódico de Catalunya.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Constantí (Tarragonès).
Lloc: Lloseta (Raiguer) - Mallorca.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Vol dir que davant les adversitats cal conservar la presència d'ànim i humor (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «554 Canta», p. 86. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Penedès.
Dita popular.

Qui canta, el seu mal espanta

14 fonts, 1985.
A fi d'alleugerir els mals i afliccions va bé distreure el malalt.
Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van.
Lloc: Artesa de Lleida.
Lloc: Alt Pirineu.
Fer safareig.
Gimeno, Antoni (2014): Per correu electrònic «Frases fetes sobre pinyons i pinyonaires». Correu electrònic.
Es diu de qui canta per a manifestar-li que alguna cosa l'afecta o el preocupa.
Sinònim: Connex, l'expressió: La processó va per dins.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta || Connexos: Quien canta no piensa mal | Quien escucha, su mal oye.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 348. Web.
Es diu a qui canta sense motiu aparent perquè cantar ajuda a desviar l'atenció de penes i problemes.
Equivalent en castellà: Quien canta, su mal espanta | Canta la rana, y no tiene pelo ni lana.
Se li diu a qui està cantant o cantussejant per a frustrar-lo o per a anunciar-li que ens hem adonat que té el pensament ocupat.
Sinònim: Similar: Un clau en trau un altre.
Equivalent en castellà: Quien canta, su mal espanta | Cantando se van las penas | Cantando y cantado, las penas se van aliviando || Similar: Acciones matan pasiones.
Lloc: Arenys de Munt (Maresme).
Lloc: Cambrils (Baix Camp).
Lloc: Empordà.
Lloc: Manresa (Bages).
Lloc: Maó (Menorca).
Cal distreure's i no pensar en el dolor.
Sinònim: Qui canta, els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i qui està enamorat sols de mirar s'acontenta | Qui canta, sos mals espanta.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Qui canta, sos mals espanta

10 fonts, 1736.
Correu / Serra Feu, Alba (2010). Correu electrònic.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.
Cal distreure's i no pensar en el dolor.
Sinònim: Qui canta, el seu mal espanta | Qui canta, els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i qui està enamorat sols de mirar s'acontenta.
De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2009): L'Estel «Qui bé s'està no·s moga... Adagis 270 anys després (V)», p. 18. Revista L'Estel.
Lloc: Rosselló.

Qui canta els mals espanta

5 fonts, 1997.
¿Que no saben que qui canta, els mals del país espanta?
Grau, Anna (1997): Avui «Passos perduts. Quan cantaran els Mossos?», p. 60. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Salt (Gironès).
Lloc: Andorra.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona (vivint al Vendrell).
Lloc: Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: Segrià.

Qui canta el seu mal espanta i fa mal de cap al que l'aguanta

4 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.

Qui canta es seu mal espanta

3 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Lloc: Menorca.
Equivalent en castellà: Quien canta su mal espanta.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 24. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui canta son mal espanta

3 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La por i la covardia», p. 100. Pagès Editors.
Lloc: Sarral (Conca de Barberà).
Correu / Manuel (2010). Correu electrònic.
Qui canta son. 22-7-1878.
Font: Calendari dels pagesos.

Qui canta, els seus mals espanta; qui plora, el seu mals augmenta i el qui està enamorat sols de mirar s'acontenta

3 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys del riure i del plorar». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.

Qui canta lo seu mal espanta

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Qui canta, / els seus mals espanta

2 fonts, 1969.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Equivalent en francès: Qui chante, / éffraie ses maux.
Lloc: Catalunya del Nord.

Qui canta, els mals espanta

2 fonts, 2010.
Lloc: Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat).
Lloc: Sant Martí Sescorts (Osona).

Qui canta, els seu mal espanta

2 fonts, 2003.
Acció (Activitat, Treball) / Inacció.
Font: [P: VI, 844].
Font: [P: VI, 844].

Qui canta, els séus mals espanta

2 fonts, 1910.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.

Qui plora i canta, diu que els seus mals espanta

2 fonts, 1986.
Lloc: País Valencià.

El que canta el mal espanta

1 font, 2012.

El que canta els seus mals espanta

1 font, 2010.
Lloc: Vallès Oriental.

El que canta, el mal espanta

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.

El que canta, els seus mals espanta

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).

Es qui canta el seu mal espanta i, el qui plora se'l augmenta

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.

Lo qui canta els seus mals espanta

1 font, 2019.
Lloc: Campredó (Baix Ebre).
Font: Mèlic, Rosaura.

Qui balla o canta sos mals espanta

1 font, 2008.
Recomana que davant una mala situació, no s'enfonsin en la profunditat negra de la tristesa.
Sinònim: Qui canta, els seus mals espanta.

Qui canta / Els mals espanta

1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).

Qui canta / els seus mals espanta

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.

Qui canta el seu mal espanta, i qui plora els augmenta; per això cantaré jo, cantant pensaré amb vos sempre

1 font, 2012.

Qui canta el seu mal espanta, i qui plora se l'augmenta

1 font, 1993.
Vol dir que davant les adversitats cal conservar la presència d'ànim i humor (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «554a Canta», p. 86. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui canta el seu mal espanta, qui plora els augmenta, i qui està enamorat sols de mirar s'acontenta

1 font, 2012.

Qui canta el seu mal, espanta

1 font, 2021.

Qui canta el seu mal, espanta i fa mal de cap als altres

1 font, 2021.

Qui canta el seu mal, espanta, i fa mal de cap al qui l'aguanta

1 font, 2021.
Per canviar o donar-li sentit a una frase, és molt important tan en l'escriptura com en la música, la coma de respiració.

Qui canta el seus mals espanta

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).

Qui canta el seus mals espanta i fa mal de cap als altres

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

Qui canta els seus / mals espanta

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).

Qui canta els seus mals espanta i fa mal de cap al qui l'aguanta (o als altres)

1 font, 2012.
La música sempre ha tingut fama d'apaivagar les ires i els ànims encesos.
Sinònim: Qui canta els seus mals espanta.

Qui canta els seus mals espanta, i qui plora els augmenta, i qui viu enamorat, sols de mirar s'acontenta

1 font, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 49. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui canta els seus mals espanta, i qui plora, se'ls aumenta, i qui viu enamorat de mirar-se s'acontenta, i qui balla encara més

1 font, 2014.
Sinònim: Qui canta els seus mals espanta, i qui plora, se'ls aumenta, i qui viu enamorat sols de mirar s'acontenta (o: sols de mirar-se s'acontenta), i qui balla encara més.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 244. Llibres de l'Index, S.A..

Qui canta els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i el qui està enamorat sols de mirar s'acontenta

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

Qui canta els seus mals, els escolta

1 font, 2021.

Qui canta els seus mals, espanta

1 font, 2021.

Qui canta i plora, diu que els seus mals espanta

1 font, 2021.

Qui canta la seva por, espanta

1 font, 2021.

Qui canta les pors espanta

1 font, 2010.
Correu / Nadal Serrahima, Joan (2010). Correu electrònic.

Qui canta sos mal espanta

1 font, 2021.
Qui canta sos. 26-3-1870.
Font: Calendari dels pagesos.

Qui canta sos mals espanta i qui plora los aumenta

1 font, 2003.
Per això cantaré jo: cantant pensaré amb vos sempre.
Lloc: Mallorca.

Qui canta'ls seus mals espanta

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.

QUi canta, el seu mal espanta

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Adell, Enric (2010): En mà (company de feina). Font oral.

Qui canta, els seus mals espanta (escampa)

1 font, 1950.
Equivalent en italià: Chi canta, i suoi mali spaventa.
Equivalent en italià: Chi ride e canta, suo male spaventa.
Equivalent en francès: En chantant on dissipe ses chagrins.
Equivalent en castellà: Qjuien ríe y canta, sus males espanta.
Equivalent en portuguès: Quem canta, seus males espanta; quem chora, mais os aumenta.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.

Qui canta, els seus mals espanta!

1 font, 1980.

Qui canta, els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta i el que està enamorat, sols de mirar s'acontenta

1 font, 2021.

Qui canta, els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i qui està enamorat sols de mirar s'acontenta

1 font, 1999.
Cal distreure's i no pensar en el dolor.
Sinònim: Qui canta, el seu mal espanta | Qui canta, sos mals espanta.

Qui canta, els seus mals espanta. Cantem una cançó!, Cantem-ne cent quaranta!, Cantem-ne un milió!

1 font, 2021.
Per suavitzar les afliccions convé cercar alguna distracció o riure's davant de l'adversitat.

Qui canta, es seu mal s'espanta

1 font, 1984.
Es cantar alleuja ses penes.
Lloc: Menorca.

Qui canta, la seva por espanta

1 font, 2021.

Qui canta, los seus mals espanta

1 font, 1900.
(Cast.) V. Viure.

Qui canta, ses mals espanta, i qui plora els augmenta

1 font, 2021.

Qui canta, sos mal espanta

1 font, 2021.
Qui canta sos. 19-10-1883.
Font: Calendari dels pagesos.

Qui canta, sos mals espanta; que plòra, mès els aumenta

1 font, 1900.
Equivalent en italià: Chi canta, i suoi mali spaventa.
Equivalent en castellà: El que canta, el mal espanta.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: En chantant on dissipe ses chagrins.
Equivalent en italià: In mezzo alle disgrazie bisogna cercar divertimenti.
Equivalent en castellà: No siempre quien canta, / sus males espanta; / que también cantando, / hay quien está sus males ocultando (Casal y Aguado).
Equivalent en llatí: Qui canit, ipse suo fugat infortunia cantu.
Equivalent en francès: Qui repand ses misères fait fuir les vivans.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.

Qui canta, sos mals espanta; qui plora, més els augmenta

1 font, 2021.

Qui canta. Els seus mals espanta

1 font, 2017.
Lloc: Manresa (Bages).

Qui canta... els seus mals espanta

1 font, 2017.

Qui cante lo mal espante

1 font, 1995.
Font: BM, CO, FX, G, MR, TA, TC, VR, VJ, VT.

Qui cante lo seu mal espante

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.

Qui FANTA els seus mals espanta

1 font, 1997.
Refranys estrafets. Aquest refresc sí que és la xispa de la vida.

Qui molt canta, els mals espanta

1 font, 2007.
Sinònim: Vesteix un bastó i semblarà un senyor.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.

Qui plora i canta els seus mals espanta

1 font, 1986.
Equivalent en castellà: Cantando las penas, las penas se olvidan.
Lloc: País Valencià.

Qui «cante», lo seu mal «espante»

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

—Qui canta els seus mals espanta —I qui plora se'ls augmenta, i qui viu enamorat, sols de mirar-se s'acontenta, i qui balla encara més

1 font, 2014.
Respostes de rebot: quan algú diu la primera frase, tot seguit un altre contesta amb la segona.
Lloc: Vic (Osona).