Paremiologia catalana comparada digital

Pel que la dona parlarà millor li està el callar

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1915.

Pel que la dona parlarà millor li està el callar

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1200. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La tafaneria», p. 52. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 205. Edicions 62.

Pel que la dona parlarà millor li estarà el callar

1 font, 2004.
L'habilitat que posseeixen les dones per a expressar-se verbalment i per a la comunicació ha estat advertida per la cultura, pels homes i pels poders socials, i desqualificada immediatament pel discurs hegemònic, del qual es fan eco els proverbis populars. És per això que són qualificades d'incoherents i de desordenades, la seva parla es considera buida i sense sentit, carent d'interès, i el seu pensament mudable i contradicció. Són presentades com a figures insegures i variables… (segueix).
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 25. Consell Insular de Menorca.

Per bé que la dona parlarà, li està millor el callar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1817», p. 886. Columna Edicions.

Per bé que la dona parlarà, li stà millor lo callar

1 font, 1915.
Font: Plaut.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 11. Impremta Catalònia.