Paremiologia catalana comparada digital

Pel seu compte

14 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Pel seu compte

8 fonts, 1996.
Per si mateix. De: Espinal, M. Teresa | Pàmies i Riudor, Víctor.
Font: DSFF | PCCD.
Sota la responsabilitat de la persona que realitza una acció.
Si ho fas és pel teu compte, després no demanes que t'ajudem.
Equivalent en alemany: Auf eigene Rechnung.
D'una manera independent, amb independència.
En Joan treballa pel seu compte i no ha de donar explicacions a ningú.
Sinònim: Per lliure.
Loc. adv. [LC] El possessiu de la locució és correferent amb el subjecte del verb al qual aquesta locució modifica. [Algú fer una acció] independentment i sense la participació dels altres.
Els infants han d'aprendre a pensar pel seu compte. | No us ajudaré: haureu d'espavilar-vos pel vostre compte.
Loc. adv. [LC] El possessiu de la locució és correferent amb el subjecte del verb al qual aquesta locució modifica. → Per compte propi 1.
Des que em van despatxar de la fàbrica, treballo pel meu compte.
En Marc, pel seu compte, es prengué la resta de vi i se n'anà a passejar per coberta.
Doncs intentar salvar la pell cadascú pel seu compte.
Lloc: Lloret de Mar.
Indendentment. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).

Agafar pel seu compte

3 fonts, 1996.
Ocupar-se d'algú o d'alguna cosa d'una manera singular i dient les coses clares.
Lloc: País Valencià.
Com que ningú no li feia cas, va decidir agafar pel seu compte l'empresa i tirar endavant.
Lloc: Vic (Osona).
Ocupar-se d'algú o de quelcom particularment.
Sinònim: Interessar-se per, responsabilitzar-se de, preocupar-se per, tenir cura de.

Pel seu compte i risc

1 font, 2006.
No hi havia més sortida que entrar a Giberola intentant salvar la pell cadascú pel seu compte i risc.
Lloc: Lloret de Mar.

Prendre una cosa pel seu compte

1 font, 1926.
Encarregar-se'n; fig., prendre una persona o cosa de mal ull, resoldre's a fer-li mal.
Los sinch setzens son de conta vostra e los vintens son de conta meu, doc. a. 1507 (Boll. Lul. x, 306) | Unes poques vergonyes ordinariotes, me'l van prendre pel seu compte. Vilanova Obres, xi, 77.