Paremiologia catalana comparada digital

Perdre el compàs

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1950.

Perdre el compàs

5 fonts, 1950.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Equivalent en castellà: Salirse del compás.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 176. Editorial Pòrtic.
Perdre la moderació o la serenitat.
Quan va tenir l'accident va perdre el compàs i es va atabalar.
Sinònim: Perdre els estreps, perdre el seny, perdre el timó, perdre l'oremus.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Esverar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 172. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Equivalent en castellà: Perder el compás.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). VII. Compás. Frases», p. 29. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Perdre es compàs

1 font, 2008.
Perdre el nord.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.1. Balls i música. Dites», p. 58. Editorial Moll.

Perdrer el compàs

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. P», p. 140. Edicions Tívoli.