Paremiologia catalana comparada digital

Pet amb cua

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1985.

Pet amb cua

5 fonts, 1985.
És el que va acompanyat de sortida d'excrement.
—Has fet caca? (a un malalt). —Un pet amb cua (poca cosa).
Sinònim: Pet amb flocs.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Aparell digestiu. Ganses, llufes, bufes, pets i veixines», p. 221. Editorial Gregal.
El que surt acompanyat d'una mica d'excrement.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Pet», p. 173. Editorial Pòrtic.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «Els orígens de la llufa dels Sants Innocents». Catalunya Ràdio.
Ventositat que va acompanyada de sortida d'excrements.
Es va haver d'anar a canviar els calçotets, perquè havia fet un pet amb cua.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 262. Llibres de l'Index, S.A.
El que va acompanyat d'una petita sortida d'excrements.
Sinònim: Pet amb flocs.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pet m.», p. 257. Edicions 62.

Pet amb floc

1 font, 2017.
Ventositat que deixa excrement.
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 149. Ajuntament de Constantí.