Paremiologia catalana comparada digital

Pixallits

Anònim (2013): Escatologia popular. Refranyer groller «Pròleg», p. 8. Web.
Qui es pixa sovint al llit.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
La por que es riguessin de mi i em diguessin «pixallits» devia fer que tingués el son molt lleuger durant l'estada a la casa de colònies, perquè no em vaig pixar al llit, però vaig caure de la llitera i em vaig passant una nit sencera plorant.
Lloc: Empordà.
Borrell Carreras, Helena (2021): 100 Paraules de l'Empordà i part de l'estranger «Abantes (i ara), Pixallits», p. 107. Cossetània Edicions.
S. m. èl que s' sol orinar en èl llit.
Equivalent en castellà: Meon.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pixallits», p. 196.
S. m. èl que s' sol orinar en èl llit.
Equivalent en llatí: Mingens lectulum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pixallits», p. 196.
Equivalent en castellà: Meon.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Com. Lo qui sol orinarse en lo llit.
Equivalent en castellà: Meon.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pîxallits», p. 489. Impremta de Josep Torner.
Com. Lo qui sol orinarse en lo llit.
Equivalent en francès: Pissenlit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pîxallits», p. 489. Impremta de Josep Torner.
Com. Lo qui sol orinarse en lo llit.
Equivalent en italià: Piscia in letto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pîxallits», p. 489. Impremta de Josep Torner.
Com. Lo qui sol orinarse en lo llit.
Equivalent en italià: Pisciarello.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pîxallits», p. 489. Impremta de Josep Torner.
Com. Lo qui sol orinarse en lo llit.
Equivalent en llatí: Lectulum mingens.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pîxallits», p. 489. Impremta de Josep Torner.
Es diu a (d')una criatura que pixa sovint al llit, i també d'un home covard (cf. «Cagacalces») i/o de poc esperit.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 139. Editorial Trabucaire.