Paremiologia catalana comparada digital

A ca vell no hi ha cus cus

39 recurrències en 30 variants. Primera citació: 1736.

A ca vell… cus, cus…?

3 fonts, 2007.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2020): Cultura popular mallorquina «Refranys mallorquins - http://glosesidits.byethost7.com/dits.html». Web.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

A gos vell, no hi ha tus-tus

3 fonts, 1976.
Significa que els vells són difícils d'enganyar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 10. Web.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gos», p. 106. Almanac Català del Rosselló.

A ca vei no hi ha cus cus

2 fonts, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 2, abril 1944 «Refranero ibicenco», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
La gent gran té experiència i no és fàcil d'enganyar. Nota: L'expressió 'cus cus' per cridar els cans (DCVB) és característica de Mallorca. Això pot ser indicatiu de l'origen d'aquest refrany.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OE - Observacions sobre l'edat», p. 101. Institut d'Estudis Eivissencs.

A ca vei, no li facis cus-cus

2 fonts, 1999.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (1999): Revista Bellpuig, 599 «Refranyer popular», p. 24. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 17. Consell de Mallorca.

A ca vell, vols fer cus! cus!?

2 fonts, 1967.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 128. Editorial Millà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Ca!», p. 7. Edicions Polígrafa.

A gos vell no hi ha sus, sus

2 fonts, 2007.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 10. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 113. Edicions Víctor.

A gos vell, no hi ha sus sus

2 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Vellesa», p. 81. Edicions Tres i Quatre.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Vellesa», p. 74. Revue Catalane.

A Ca / vell noy há Cus Cus

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Difficile est senibus verba / dare.
Burguera, Miquel (1752): Scripta, dialectologia catalana «Miquel Burguera: Alguns adagis (Bm-1829 [1752]-12.5) - http://scripta-dialectologia.ub.edu/textos/miquel-burguera-alguns-adagis/». Web.

A ca vei vols fer cus, cus?

1 font, 1984.
Voler sebre més que un experimentat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 158. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

A ca vei vols fer cus, cus?…

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IV.- Animals menors», p. 284. Institut Menorquí d'Estudis.

A ca vell no cal «tus, tus»

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 138. Seuba Edicions.

A cà vell no cal «tus, tus»

1 font, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 106. Tarascó, Viladot & Cuesta.

A ca vell no li vagis cus, cus

1 font, 1995.
A un qui sap, no el miris d'enganyar amb tonteries.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 102 «Espigolant dins l'antigor (III). Animals», p. 15. S'Unió de S'Arenal.

A Cá vell noy ha Cus Cus

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Difficile est senibus verba dare.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta», p. 21. Casa de Miquel Cerdá.

A ca vell vols dir (o fer) cus cus?

1 font, 1993.
Ho diuen a qui vol donar lliçons als qui són més vius i experimentats que no ell (D.). Vegi's n. 1406 i 1852.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «493 Ca», p. 77. Institut Menorquí d'Estudis.

A ca vell vols dir cus cus?

1 font, 1999.
Dit a qui vol donar lliçons als més experimentats.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 467. Edicions 62.

A ca vell, cus cus

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol II. Fisiologia. Sèrie A. Vellesa. Refranys», p. 42. Hora Nova.

A ca vell, cus-cus?

1 font, 1999.
Ets massa jove per dir-me res.
(1999): L'Estel «Més refranys», p. 25. Revista L'Estel.

A ca vell, no hi ha cus cus

1 font, 2001.
De: Burguera, Miquel.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta, dins Preceptes, elegancias, calendas, y frases; que se enseñan en las Escolas de Gramàtiga de la Província de S. Francesch de Mallorca (sd).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 103. Revista Caplletra.

A ca vell…cus, cus…?

1 font, 2021.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2021): Cultura popular mallorquina «Refranys». Web.

A gos bell no hi ha sus sus

1 font, 1767.
Que no menganyará ningú tan facilment ni tan ahina; perque «primer baig ser bagasa que bòna Dòna», y «á gós bell no hiá sús sús».
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 38. Librerías París-Valencia.

A gos vell no hi ha sus sus

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

A gos vell no hi ha sus-sus (o tus-tus)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.

A gos vell no hia, sus, sus

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «A», p. 512. Real Academia de Historia.

A gos vell no li digues cus cus

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Al perro viejo no le digas quiz quiz.
Font: Capítol XI. (XI.22).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 251. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

A gos vell no li digues cus-cus

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 299. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

A gos vell, no hi ha sus, sus

1 font, 2001.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 103. Revista Caplletra.

A gos vell, no hia sus, sus

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 45. Librerías París-Valencia.

Al gos vell, no li cal dir «Sus!»

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 122. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Ca vell cus, cus

1 font, 2010.
Lloc: Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.