Paremiologia catalana comparada digital

Pixatinters

26 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

Pixatinters

14 fonts, 1918.
Anònim (2013): Escatologia popular. Refranyer groller «Pròleg», p. 7. Web.
Despect. Escrivent d'oficina.
Sinònim: Cagatinta.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Sinònim: V. Colzespelats.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Colzespelats», p. 68. Editorial Pòrtic.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0042 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368850». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
El que escriu en un despatx.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pixatinters», p. 329. Edicions Polígrafa.
Equivalent en castellà: Chupatintas.
Illa, Josep (2020): «https://twitter.com/josep72581555/status/1243581308661649408». Twitter.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Jud (2019): «https://twitter.com/judvegalouis/status/1124987085423894528». Twitter.
Som xafarders de safareig, marmanyeres de menuderies i nimietats, amb pruïja meticulosa de mestre tites i pixatinters, picatatxes i punxafigues.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 279. Editorial Pòrtic.
La primera havia anul·lat l'efecte que l'antic pixatinters esperava aconseguir al moment de l'entrada.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Tercera part. Cendra de calendari. III», p. 216. Edicions de la Magrana.
[…] alarmades pel terrabastall i pels xiscles del nyicris gomós, eren conseqüència de cap disputa entr el Nelson i el pixatinters per gitar-se amb la vídua Salleres.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Tercera part. Cendra de calendari. III», p. 218. Edicions de la Magrana.
En saber de què es tractava, el Nelson arrufà el nas i amollà un rosari de renecs dels més gruixuts del seu repertori, no massa extens però sí prou contundent per posar els pèls de punta al pixatinters.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Tercera part. Cendra de calendari. V», p. 246. Edicions de la Magrana.
[…] els peons soltaren amarres, issaren veles; el Verge del Carme, empès per la garbinada, començà a remuntar l'Ebre deixant al moll els desitjos de bona travessia del pixatinters, alleugerit de veure'ls partir amb la càrrega de mal averany.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Tercera part. Cendra de calendari. V», p. 249. Edicions de la Magrana.
Expressions perdudes de la Mallorca d'abans, que gairebé ningú recorda. De la classificació popular dels homes. "Hi ha grans homos, homos grans, homos, homonets, homoniqueus, càgoles merdançanes, pixatinters, cagallaunes i saquets de guix"
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2021): «https://twitter.com/rperellob/status/1445659768484368390». Twitter.
Piñol Sumalla, Enric (2020): «https://twitter.com/qkikepituique/status/1222811768638070784». Twitter.
Es diu a (d')un dependent d'esriptori o a (d')un empleat de despatx i/o d'un beneitot presumit.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 140. Editorial Trabucaire.
Funcionari que estava tot el dia amb la ploma a la mà.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Paraules en desús o mal dites. P», p. 60. Amics de Tous.

Ser un pixatinters

4 fonts, 1984.
Ho diuen de la gent ociosa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 128. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Ser un presumit.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Tenia prou pasta a fora i un grapat de pingüins pixatinters a nòmina.
Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «9», p. 126. Columna Edicions.
Esdevingué un producte familiar, interclassista i democràtic. Soferta i polivalent, la calçaven obrers i pixatinters, camperols, estudiants i funcionaris.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Opinió. Oda a la xiruca», p. B17. L'Avui / El Punt Avui.

Ésser un pixatinters

2 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 212. Editorial Millà.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 141. Museu Arxiu de Sentmenat.

Pixatinta

2 fonts, 1993.
Pixatinters, dependent d'escriptori, en llenguatge despectiu.
Lloc: Lleida.
Serrano i Bonell, Ramon (1993): Carrilet, 104 (1/5/1993) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «p»», p. 12. Revista Carrilet.
Sinònim: Pixatinters.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 140. Editorial Trabucaire.

Ser un pixcatinters

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 178. Museu del Montgrí i del Baix Ter.