La feblesa.
Sinònim: No tenir esperit.
Pobre d'esperit
13 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.
Pobre d'esperit
6 fonts, 1995.
Col·loq. Massa ingenu, pusil·lànime.
Equivalent en castellà: Pobre de espíritu.
Estar mancat d'energia interior, de coratge davant les dificultats o (els) perills.
Davant d'aquell ensurt, ell va tenir una reacció de pobre d'esperit i va anar-se'n ben de pressa / D'en Joan, no n'esperem grans gestes: és pobre d'esperit.
Sinònim: Tenir un cor de gallina, ésser un colló (algú), ésser un cagat.
Massa ingenu.
Té respostes pròpies d'una persona pobra d'esperit / No gosarà reclamar el que li pertoca; és un pobre d'esperit sense gens d'energia.
Sinònim: Simple d'esperit, ésser un albat, tenir llana al clatell.
Font: * / R-M.
Estar mancat d'energia interior, de coratge davant les dificultats o perills.
És un home pobre d'esperit, incapaç de prendre cap decisió tot sol / En Joan és un egoista i un pobre d'esperit, per molt que sembli un altre.
Sinònim: Mancat d'esperit, d'ànim flac, no tenir esperit, tenir un cor de gallina, ésser poca cosa (algú), tenir poc esperit.
Era tan pobre d'esperit que no parlar gosava.
Lloc: Vic (Osona).
Massa ingenu.
Sinònim: Sotil, poca cosa, tot d'un tros, mansuet, ànima de càntir, càndid, apocat, curt, pobre home, col-i-flor, bleda assolellada, tia figa, albat.
Curt d'enteniment i pusil·lànime.
Pobre de esperit
1 font, 1839.
Lo qui no tè desitj ni apègo á la riquesa.
Equivalent en castellà: Pobre de espiritu.
Lo qui no tè desitj ni apègo á la riquesa.
Equivalent en francès: Pauvre d'esprit.
Lo qui no tè desitj ni apègo á la riquesa.
Equivalent en italià: Povero di spirito.
Lo qui no tè desitj ni apègo á la riquesa.
Equivalent en llatí: Pauper spiritu.
Ser pobre d'esperit
1 font, 2014.
Tindre poca espenta.