Paremiologia catalana comparada digital

Poden caure els anells, però els dits queden

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Poden caure els anells, però els dits queden

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1155. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1482», p. 549. Columna Edicions.
No cal amoïnar-se si es perd el secundari però es conserva el principal.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 221. Edicions 62.

Poden caure els anell, però els dits queden

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 193. Universitat Miguel Hernández.

Poden caure els anells, / però els dits queden

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Anell», p. 213. Edicions Polígrafa.