Paremiologia catalana comparada digital

Ponent, pluja corrent

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1930.

Ponent, pluja corrent

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 150. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2766», p. 336. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 31. Edicions 62.

Ponent, / pluja corrent

3 fonts, 1930.
Ponent: punt cardinal oest, i el vent que bufa d'aquell indret.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Ponent», p. 121. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 41. La Neotípia.
En general, en tot el Principat i a València consideren que el ponent no duu aigua encara que alçuri la mar, però alguns refranys afirmen el contrari.
Font: Am. Temps 41.
Sanchis Guarner, Manuel (1952): Els vents segons la cultura popular «Oest», p. 62. Editorial Barcino.

Ponent, aigua corrent. / Llevant, aigua davant. / Llebeig, aigua veig. / Tramuntana, aigua mana

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.2 Relacionats amb l'oratge», p. 85.