Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Porc d'estaca

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1917.

Porc d'estaca

3 fonts, 2002.
Un que és molt brut, insult fort.
Vés-te'n a rentar, que ets un porc d'estaca.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Porc», p. 118. Pagès Editors.
Porc en gran manera.
Llenceu això que ha portat aquest porc d'estaca!
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. P», p. 99. Autoedició.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Porc d'astaca

1 font, 2004.
Un que és molt brut. Insult fort.
Vés-te a rentar, que ets un porc d'astaca.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Astaca», p. 23. Pagès Editors.

Porchs d'estaca

1 font, 1917.
De: Mir i Capella, Antoni.
Lloc: Sant Sadurní d'Anoia.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0041 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368799». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Semblar un porc d'estaca

1 font, 1983.
Sant Antoni Abat. Ponderatiu de brut.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català I «17 de gener», p. 498. Salvat, S.A. de Ediciones.