Paremiologia catalana comparada digital

Posar en fresc

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Posar en fresc

4 fonts, 1805.
Fer que una cosa es refresqui.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Posar II.7». Editorial Moll.
F. á refrescar.
Equivalent en castellà: Poner á enfriar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Posar», p. 215.
F. á refrescar.
Equivalent en llatí: Aliquid ubi refrigeretur statuere, in quo refrigeretur apponere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Posar», p. 215.
Amb el sentit de posan un aliment en un lloc on hi ha prou frescor per tal de refredar-lo i preservar-lo.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules II. Fresquera», p. 301. Brau Edicions.
Fr. Posar á refrescar.
Equivalent en castellà: Poner á enfriar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fresc, ca», p. 996. Impremta de Josep Torner.
Fr. Posar á refrescar.
Equivalent en francès: Mettre à rafraïchir.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fresc, ca», p. 996. Impremta de Josep Torner.
Fr. Posar á refrescar.
Equivalent en italià: Mettere a rinfrescare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fresc, ca», p. 996. Impremta de Josep Torner.
Fr. Posar á refrescar.
Equivalent en llatí: Aliquid ubi refregeratur statuere, apponere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fresc, ca», p. 996. Impremta de Josep Torner.

Posar en fresch

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 241. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.