Paremiologia catalana comparada digital

Prendre la barcella

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1767.

Prendre la barcella

4 fonts, 1767.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 244», p. 57. Columna Edicions.
Y huaguera fet si Lonclás li haguera deixat pendre la barcella.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 32. Librerías París-Valencia.
Estufar-se.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Barcella 1», p. 68. Edicions Polígrafa.
Prendre la paraula i no deixar-la, i així molestar tots els que escolten.
Lloc: Val.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Barcella 1», p. 68. Edicions Polígrafa.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Última hora», p. 214. Edicions Víctor.

Pendre la barcella

2 fonts, 1767.
Y sino, digam ¿Qué vol dir «fer figa» y «fer la pruna»? «Gastar les olives», «portar bòna randa» y «pendre la barcella», ¿son frases per usar davánt persones?
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles «Carta a Carlos Ros», p. 5. Librerías París-Valencia.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1814. Publicacions de la Universitat de València.

Agafar la barcella

1 font, 2008.
Parlar sense parar. Irritar-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.