Atracar, posar-se un vaixell a la vorera; desembarcar.
E prenguessen terra entre Castelló e lo monestir de Sent Pere de Roses, Desclot Cròn., c. 146 | En qualque loch que la nau o leny prengués terra, Consolat, c. 144.
Arribar la nau en terra.
Feren vela, e anaren tant que prengueren terra entre el cap de Lobregat e el castell de Fels, Desclot Cròn., c. 29.
Generalment, en aquest significat la paraula «terra» s'usa precedit de preposició. Posar-se damunt la terra algú o alguna cosa que ve volant (un ocell, una aeronau, etc.).
Arribar una nau en terra; atracar, desembarcar.
Equivalent en castellà: Tomar tierra.
Posar-se damunt la terra algú o alguna cosa que ve volant (un ocell, una aeronau, etc.).
Equivalent en castellà: Tomar tierra.
Posar-se damunt la terra algú o alguna cosa que ve volant (un ocell, una aeronau, etc.).
A causa d'una avaria, van haver de prendre terra abans d'hora.
Arribar una nau a terra / apropar-se a la costa un vaixell o altra embarcació després d'haver-se'n fet enfora / atracar, desembarcar.
Les barques van prendre terra abans de migdia.
Sinònim: Envestir la platja, tocar port, fer port (a algun lloc), prendre port (a algun lloc).
Font: R-M.
Arribar una nau a terra.
Sinònim: Atracar, tocar terra, aterrar.
Arribar a terra, un avió, un vaixell.