Paremiologia catalana comparada digital

Preu fet, car i mal fet

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Preu fet, car i mal fet

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1146. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Un preu fet ja te'n prendré que res de bo te'n faré.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3123», p. 419. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Val més anar pagant de mica en mica.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 433. Edicions 62.
Aconsella for-ho a jornals.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Treball», p. 104. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pagès a preu fet, car i mal fet

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1038. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 378. Edicions 62.

El preu fet, ben pagat i mal fet

1 font, 2010.
Fa referència a la llibertat que té el treballador que va a preu fet d'acabar la feina en un no res o fer-la durar fins que li vingui de gust.
Lloc: Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques (Baix Urgell).
Cornudella Olivart, Joan (2010): Inventari lexicològic del parlar de la zona sud del Baix Urgell (Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques) «2. Inventari lexicològic de la sona sud del Baix Urgell. 2. Recull de frases fetes, expressions populars, dites i refranys», p. 259. Web.