Paremiologia catalana comparada digital

Promet i no dona

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

Promet i no dóna

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3283», p. 462. Columna Edicions.

Promet y no dona

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Apuntar y no dar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Prométer», p. 235.
Equivalent en llatí: Inaniter promittere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Prométer», p. 235.

Promet y no dòna

1 font, 1839.
Fr. fam. que se diu del qui fàcilmènt promet pero difícilmènt cumplex.
Equivalent en castellà: Apuntar y no dar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prometre», p. 577. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu del qui fàcilmènt promet pero difícilmènt cumplex.
Equivalent en francès: Promettre et ne point tenir.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prometre», p. 577. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu del qui fàcilmènt promet pero difícilmènt cumplex.
Equivalent en italià: Promettere e non adempire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prometre», p. 577. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu del qui fàcilmènt promet pero difícilmènt cumplex.
Equivalent en llatí: Inaniter promittere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Prometre», p. 577. Impremta de Josep Torner.