Paremiologia catalana comparada digital

Prou n'hi ha de béns a Arbeca, però són del duc

12 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1907.

De béns, prou n'hi ha a Arbeca, però són del duc

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1146. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 498. Edicions 62.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (2003): Carrilet, 162 (1/1/2003) «Refranys i proverbis de viles i ciutats de Lleida. 2. Refranys descriptius», p. 7. Revista Carrilet.

Molts béns hi ha a Arbeca, però són del duc

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Es refereix al duc de Cardona, senyor del castell d'Arbeca, centre de la baronia d'Arbeca als segles XVI i XVII.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Garrigues. Arbeca». Manuscrit.

Prou béns hi ha a Arbeca, sinó que són del duc

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1207. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 516. Edicions 62.

Prou n'hi ha de béns a Arbeca, però són del duc

2 fonts, 1937.
Aquest refrany es refereix al duc de Cardona, senyor d'Arbeca, on tenia el més ric dels seus castells, avui completament enrunat, i de les ruïnes del qual s'ha tret pedra per a construir gairebé totes les cases que d'una cinquantena d'anys ençà s'han fet pels pobles de la rodalia. La veu popular explica que el gran castell tenia tres-centes seixanta-cinc finestres, totes daurades, sense comptar les que, en nombre encara més crescut, no ho eren (explicat amb més detalls a l'original).
Lloc: Arbeca (Garrigues).
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.
Joan Amades va explicar així la dita: Aquest refrany es refereix al duc de Cardona, senyor d'Arbeca, on tenia el més ric dels seus castells, avui completament enrunat, i de les ruïnes del qual s'ha tret pedra per a construir gairebé totes les cases d'una cinquantena d'anys ençà s'han fet pels pobles de la rodalia. La veu popular explica que el castell tenia tres-centes seixanta-cinc finestres (amb més detalls a l'original).
Lloc: Baix Urgell.
Font: R 227, p7.
Serra i Feu, Ricard (2011): Refranys geogràfics (Volum 3) - Lleida i pobles i ciutats de les comarques de Ponent (Catalunya), del Baix Cinca i Llitera (Aragó) i de la Plana Alta (València) «1. Lleida i pobles i ciutats de les comarques de Ponent. 2.34. Garrigues. 34.1: Garrigues baixes. a) Baix Urgell», p. 51. Autoedició.

Molts béns hi ha a Arbeca, però són del Duc

1 font, 1926.
Vol dir que no és cap satisfacció que els altres sien rics si nosaltres som pobres.
Sinònim: Bé que és dels altres, no m'umple galtes.
Lloc: Fulleda.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bé Refr. jj)». Editorial Moll.

Prou béns hi ha a Arbeca, sinó que són del Duc

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 509», p. 111. Columna Edicions.

Prou bens hi ha á Arbeca, sino que son del duch

1 font, 1907.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Refrans populars. P», p. 72. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.