Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1146. Editorial Selecta-Catalonia.
Prou n'hi ha de béns a Arbeca, però són del duc
10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1937.
De béns, prou n'hi ha a Arbeca, però són del duc
3 fonts, 1951.
Lloc: Bellvís.
Molts béns hi ha a Arbeca, però són del duc
2 fonts, 1978.
Es refereix al duc de Cardona, senyor del castell d'Arbeca, centre de la baronia d'Arbeca als segles XVI i XVII.
Prou béns hi ha a Arbeca, sinó que són del duc
2 fonts, 1951.
Prou n'hi ha de béns a Arbeca, però són del duc
2 fonts, 1937.
Aquest refrany es refereix al duc de Cardona, senyor d'Arbeca, on tenia el més ric dels seus castells, avui completament enrunat, i de les ruïnes del qual s'ha tret pedra per a construir gairebé totes les cases que d'una cinquantena d'anys ençà s'han fet pels pobles de la rodalia. La veu popular explica que el gran castell tenia tres-centes seixanta-cinc finestres, totes daurades, sense comptar les que, en nombre encara més crescut, no ho eren (explicat amb més detalls a l'original).
Lloc: Arbeca (Garrigues).
Joan Amades va explicar així la dita: Aquest refrany es refereix al duc de Cardona, senyor d'Arbeca, on tenia el més ric dels seus castells, avui completament enrunat, i de les ruïnes del qual s'ha tret pedra per a construir gairebé totes les cases d'una cinquantena d'anys ençà s'han fet pels pobles de la rodalia. La veu popular explica que el castell tenia tres-centes seixanta-cinc finestres (amb més detalls a l'original).
Lloc: Baix Urgell.
Font: R 227, p7.