Paremiologia catalana comparada digital

Quan bufa el xaloc, diu el pescador: De casa no em moc

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1983.

Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»

2 fonts, 1995.
A mar, els mariners els temen, aquests canvis de temps.
Perquè el xaloc pot provocar temporals.

Quan bufa el xaloc diu el peixcador: de casa no em moc

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).

Quan bufa el xaloc diu el pescador: «De casa no em moc»

1 font, 1983.
La tardor és mal temps per a la pesca. Regnen els pitjors vents de la mar: el xaloc i el migjorn, els qual porten pluges que sovint degeneren en temporals.

Quan bufa el xaloc, diu el pescador: «De casa no em moc»

1 font, 1995.
És un vent que provoca pluges i mal estat de la mar. Si el vent ens arriba de l'Àfrica i duu pols del desert en suspensió, quan plou pot originar les anomenades «pluges de fang» o «de sang» (segons la coloració de la sorra).
Lloc: Catalunya.

Quan bufa el xaloc, diu el pescador: De casa no em moc

1 font, 1994.
El xaloc, vent del sud-est. Complidament calorós en l'estiu, tot i que en altres estacions provoca, qualque vegada, algunes tronades. Acostuma a ploure terra roja en fer quatre gotes, de manera que ho embruta tot. Així mateix, dificulta de mala manera la pesca.
Lloc: País Valencià.