Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 416», p. 320. Columna Edicions.
Quan el temps és xafogós, no dormiu de dos en dos
4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1930.
Quan el temps és xafogós, no dormiu de dos en dos
2 fonts, 1992.
No és agradable.
Quan el temps és xafogós / no dormiu de dos en dos
1 font, 1970.
Lloc: Súria.
Quant el temps és xafogós / no dormiu de dos en dos
1 font, 1930.
El proverbi ens parla de la següent manera, al·ludint a l'atmosfera.