Paremiologia catalana comparada digital

Quan l'infant denta la mort no s'absenta

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Quan l'infant denta la mort no s'absenta

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dents / Dentat», p. 191. Universitat Miguel Hernández.

Quan l'infant denta, la mort el tempta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 80», p. 256. Columna Edicions.

Quan l'infant denta, la mort no se n'absenta

1 font, 1999.
Temps enrere, quan una criatura dentava es considerava perillós perquè causava gran mortalitat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.

Quan lo xiquet dente, la mort lo tente

1 font, 2003.
Ho diuen perquè a l'edat de dentar, temps atràs, solia haver molta mortalitat infantil.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 104. Institut d'Estudis del Baix Cinca.