Paremiologia catalana comparada digital

Quan l'un colla, l'altre amolla

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1912.

L'un colla i l'altre amolla

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2498», p. 105. Columna Edicions.

L'un còlla y l'altre amòlla

1 font, 1912.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1912): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VIII. Manresa, matj-juny de 1912, núm. 55», p. 256. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Quan l'un colla, l'altre amolla

1 font, 2014.
Refrany molt característic de la mare.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 273. Llibres de l'Index, S.A.
La mare tenia aquesta locució, on semblava que digués «Quan l'un colla l'altre molla».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Amollar», p. 361. Llibres de l'Index, S.A.

Quan un colla l'altre molla

1 font, 1977.
M'ho fa arribar Antoni Gimeno a través del correu electrònic, d'un llibre que li arriba a la Sàrria de Llibres.
Lloc: Gurb de la Plana (Osona).
Tañà i Lleonart, Ramon (1977): Gurb de la Plana, gresol d'Osona «Recull de dites i refranys».

Quan un colla, l'altre amolla

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «3 Collar Refr». Editorial Moll.