Paremiologia catalana comparada digital

Quan la dona té diners, el marit hi està de més

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1915.

Quan la dona té diners el marit hi és de més

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1185. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La casada», p. 16. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
I és que els homes són, fins i tot, prescindibles, com assenyalen els següents refranys en boca de dones. però si es té bon marit s'ha d'agrair.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Matrimonis i parelles. En realitat, no és que els homes valguin gaire», p. 62. Consell Insular de Menorca.

Quan la dona té diners, el marit hi està de més

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1110. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1824», p. 887. Columna Edicions.

Con la dona té diners, lo marit hi està de més

1 font, 1915.
Sinònim: A casa la dona rica, ella mana i ella crida.
Font: Boy.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 27. Impremta Catalònia.

Quan la dona té diners, el marit hi està (o hi és) de més

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 241. Edicions 62.

Quan la dona té diners, lo marit hi està de més

1 font, 1926.
Lloc: Sant Boi del Llobregat.
Font: Cent aforismes.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 128. La paraula cristiana.