Paremiologia catalana comparada digital

Quan la mar brama, menjar vol

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1996.

Quan la mar brama, menjar vol

3 fonts, 2008.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Resulta perillós i en alguns casos mortal.
Sinònim: Connex: Quan el mar arrufa el nas, és senyal de mal borràs || Contrari: Quan la mar està en bonança, tothom pot ésser mariner.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Aigües dolces i salades», p. 645. Web.

Quan la mar brama, es perque demana

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 123. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Quan la mar brama, és perquè demana

1 font, 2019.
Una mar que no es conforma amb poc. Comparen l'estat dolent de la mar amb la cobejança dels hòmens.
Sinònim: La mar, com més té, més brama | La mar, quan més té, més vol.
Font: Simó 1999: 66 i 80.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.4. La mar i els seus estats», p. 83. Edicions del Bullent.