Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan la merla canta i no plou, senyal d'aigua si Déu vol
10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1912.
Quan la merla canta i no plou, senyal d'aigua si Déu vol
5 fonts, 1951.
Quan la merla canta i plou, senyal d'aigua «si Déu vol»
2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Quan la merla canta i no plou, serà perquè Déu no vol
1 font, 2021.
Merla: Ocell de plomatge de diferents colors i bec groc, que posseeix un bell cant.
Quan la merla canta i plou, aigua segura
1 font, 1969.
Quan la merla canta y plou, aigua segura
1 font, 1912.
Un pobre rapitench, á qui jo he conegut, lo tio Abel, tenía aquesta dita, avuy adagi mercè an ell.
Equivalent en castellà: Cuando la perdiz canta / nublado viene; / no hay mejor señal de agua / que cuando llueve.
Lloc: Terres de l'Ebre.