Paremiologia catalana comparada digital

Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps

14 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1900.

Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps

11 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La mar», p. 147. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Sobre mariners». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Un vent que, bufant en els seus termes justos, suposava una benaurança.
Font: Anton 1995:92.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3. El vent», p. 63. Edicions del Bullent.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 156. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 45. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 29. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.
Ho deien els mariners que feien travessies llargues. El vent, per fort que fos, permetia guanyar camí i fer més curt el trajecte. Els dies passaven ràpids, ben al contrari d'aquelles llargues estones mortes, molt sovint dies d'immobilitat, esperant una bufada de vent (…).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Consells i sentències… Mariners», p. 92. Editorial Noray.

Quand plòu, plòu; quand neva, neva; quand fa vent, aleshòres fa mal temps

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Cuando llueve, llueve; cuando nieva, nieva; cuando hace viento, entonces hace mal tiempo | No habiendo viento, no hay mal tiempo | Más mata el aire, que Marte.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 100. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Ventus naturae humanae multum nocet | LL: Plures occidit aer quam gladius (Pringle).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 100. Centre Excursionista de Catalunya.