Paremiologia catalana comparada digital

Quedar a deure

17 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1857.

Quedar a deure

9 fonts, 1968.
No acabar de pagar n deute o no pagar res.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. Q», p. 69. Editorial Marfil.
No pagar / deure una part del deute original, després de pagar-ne una part.
Aquell home ha marxat de la dispesa i ha quedat a deure els darrers dos mesos.
Sinònim: Deixar a deure.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Deure». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 131. Universitat Autònoma de Barcelona.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Deure», p. 138. Edicions Polígrafa.
Avui dia hi ha molta gent que diu «deixar a deure».
No portava monedes petites i va quedar a deure tres euros.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 279. Llibres de l'Index, S.A.
No pagar.
Sinònim: Endeutar-se.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «Q», p. 310. Edicions 62.
Pagament ajornat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Pagament», p. 28. Edicions 62.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 119. Onada Edicions.
Deure. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Quedar á déurer

2 fonts, 1865.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 85. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. No havér satisfet algun deute.
Equivalent en castellà: Quedar debiendo ó con atrasos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Quedar», p. 437. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. No havér satisfet algun deute.
Equivalent en llatí: Reliqua contrahere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Quedar», p. 437. Hermanos Espasa, Editores.

Quedar a deure (alguna cosa o algun diner)

1 font, 2024.
No haver pagat un deute pendent.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Deure», p. 158. Llibres de l'Index, S.A.

Quedar a deure (alguna cosa)

1 font, 2024.
Tenir pendent un pagament.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Quedar(-se)», p. 386. Llibres de l'Index, S.A.

Quedar a deure quelcom a algú

1 font, 2001.
A les botigues, quan manca algun producte que vol el client, el botiguer li respon: «te'l quedo a deure».
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 185. Ràdio Olot.

Quedar a deure una cosa

1 font, 1926.
Quedar obligat a pagar una cosa.
Quinze cèntims que li havia quedat a deure, Roq. 16.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Deure I.1». Editorial Moll.

Quedar á déurer (una cosa)

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 244. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.