Paremiologia catalana comparada digital

Qui a festa va, una altra n'ha d'aparellar

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1907.

Qui a convit va un altre n'ha d'aparellar

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1049. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 241. Edicions 62.

Qui a festa va, / una altra n'ha d'aparellar

2 fonts, 1907.
Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aparellar», p. 239. Edicions Polígrafa.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 76. L'Avenç.

Qui a festa va altra n'ha d'aparellar

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XI. El lleure. Les festes i els balls», p. 85. Pagès Editors.

Qui a festa va, una altra n'ha d'aparellar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 713», p. 411. Columna Edicions.