Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. Els amos i els criats», p. 130. Pagès Editors.
Qui a més de dona té mossos, ja cal que faci els ulls ben grossos
11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1988.
Qui a més de dona té mossos, ja cal que faci els ulls grossos
10 fonts, 1988.
Sovint el perill, com preveu el refrany, es troba a la mateixa llar; els criats són els de més malfiança.
Aconsella malfiar-se dels criats: sovint el perill és a la pròpia llar. Aquí, «Fer els ulls grossos» no es pren en el sentit que entenem aquesta frase feta, sinó en el sentit de vigilar força.
Lloc: Marina Baixa.
Qui a més de dona té mossos, ja cal que faci els ulls ben grossos
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.