Paremiologia catalana comparada digital

Qui aconsella no paga

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Qui aconsella no paga

4 fonts, 1951.
Amb referència als advocats.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1149. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 148. Editorial Sargantana.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Consell», p. 157. Edicions Tres i Quatre.
Amb referència als advocats.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.

Qui aconsella no és qui paga

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 95. Pagès Editors.

Qui aconsella, no paga

1 font, 2011.
Qui aconsella no arrisca.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Aconsellador», p. 154. Eixam Edicions.

Qui aconselle no pague

1 font, 1995.
Font: FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 63. Instituto de Estudios Turolenses.