Paremiologia catalana comparada digital

Qui amenaça no pega

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1884.

Qui amenaça no pega

4 fonts, 1999.
Sinònim: Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «D», p. 36. Edicions de 1984.
Sinònim: A so de tabals no s'agafa (o no s'ha agafat mai) cap llebre.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «14», p. 17. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.

Qui amenaça, / no pega

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amenaçar», p. 188. Edicions Polígrafa.

Qui amenaça, no pega

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 933», p. 408. Columna Edicions.

Qui amenassa, no pega

1 font, 1884.
Sinònim: Cap amenassat, no acostuma a ser pegat | Bofetada'm vols pegar, no ho crech, jermana.
Equivalent en castellà: Befeton amagado, nunca bien dado.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 628. Librerías París-Valencia.