Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1069. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i el bon vi mata la cuca
15 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1900.
Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i el bon vi mata la cuca
10 fonts, 1951.
Qui bé en veu, bé alluca, / qui ha bon cap, bé assuca / i qui ha bons peus, bé atruca; / mes, sobretot, el bo vi mata la cuca
1 font, 1992.
Sinònim: El bon vi mata la cuca.
Qui bé veu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i bon vi mata la cuca
1 font, 2008.
Lloc: Bages.
Qui ben veu bé alluca, qui ha bon cap bé acuça e qui ha bons peus bé atruca; mas pobre tot lo bon ví mata la cuca
1 font, 1900.
Qui ben veu, be alluca, e qui ha bon cap, bé açuca, e qui ha bons peus, bé atruca: mas, sobretot, lo bon vi mata la cuca
1 font, 1995.
De: Eiximenis, Francesc.
(Coromines 1984:89-90).
Font: Terç llibre del Crestiá (1384).