Paremiologia catalana comparada digital

Qui d'amagat mal fa, després se'n penedirà

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1884.

Qui d'amagat mal fa / després se n'empenedirà

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui d'amagat mal fá, després s'en penedirá

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 110. Editorial Rourich.

Qui d'amagat mal fa, després se'n penedirà

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 481», p. 721. Columna Edicions.

Qui de amagat mal fará, després se'n penedirá

1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Mal oculto, castiga á su autor.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 664. Librerías París-Valencia.