Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Adelantar», p. 62. Edicions Polígrafa.
Qui del món fuig la vanitat, té molt avançat
5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1884.
Qui del món fuig a la vanitat, / té molt adelantat
1 font, 1966.
Qui del mon fuig la vanitat, té molt adelantat
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui del món fuig la vanitat, té molt adelantat
1 font, 1992.
Qui del mon fuig la vanitat, té mòlt adelantat
1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Huye la vanidad y el agravio, y serás tú sabio.
Qui del món fuig la vanitat, té molt avançat
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.