Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Adelantar», p. 62. Edicions Polígrafa.
Qui del món fuig la vanitat, té molt avançat
4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.
Qui del món fuig a la vanitat, / té molt adelantat
1 font, 1966.
Qui del mon fuig la vanitat, té molt adelantat
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui del món fuig la vanitat, té molt adelantat
1 font, 1992.
Qui del món fuig la vanitat, té molt avançat
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.