Paremiologia catalana comparada digital

Qui deu i paga, de lo seu viu

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Qui deu i paga, de lo seu viu

4 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Deure Refr. b)». Editorial Moll.
I a més està tranquil.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10.1. Deutes. Refranys», p. 457. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Pagats els deutes es pot fer vida normal.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 91. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui deu i paga de lo seu viu

3 fonts, 1993.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Dit de qui ja ha pagat els deutes endarrerits.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.
Es diu per significar que qui pot pagar els deutes endarrerits és perquè ha normalitzat la seva situació.
Equivalent en castellà: Quien paga deuda, caudal allega.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «975 Deu», p. 138. Institut Menorquí d'Estudis.