Paremiologia catalana comparada digital

Qui deu i paga, s'enriqueix

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Qui deu i paga s'enriqueix

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1168. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en esperanto: Kiu ŝuldojn estingas, riĉecon atingas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 24. Associació Catalana d'Esperanto.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.

Qui deu i paga, s'enriqueix

3 fonts, 1968.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 717», p. 624. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Enriquir-se 1», p. 51. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Qui doit et paye, s'enrichit.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 302. Robert Morel Editeur.

Qui paga els deutes s'enriquex

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. Els pagaments i els deutes», p. 79. Pagès Editors.