Paremiologia catalana comparada digital

Qui diu amén dona raó

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.

Qui diu amén dóna raó

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 407. Edicions 62.

Qui diu amèn, dóna raó

2 fonts, 2000.
Amèn és l'afirmació per excel·lència.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 468. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dir», p. 50. Editorial Moll.

Qui diu amén dona raó

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui diu amén, dóna raó

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.

Qui diu amèn, dona raó

1 font, 2012.
De: Alzamora, Jaume.
Lloc: Mallorca.
Font: Espigolant dins l'antigor.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. b) Espigolant 4) Dir, callar, xerrar, paraula i silenci», p. 42. AJL.