Paremiologia catalana comparada digital

Qui està gat que vagi a jeure

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Qui està gat, que vagi a jeure

5 fonts, 1926.
Es diu referint-se a algú que parla sense bon sentit.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gat Refr. ll)». Editorial Moll.
Es diu referint-se a algú que parla sense bon sentit.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Gat», p. 62. Editorial Moll.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gat i la rata», p. 119. Garsineu Edicions.
Es diu referint-se a algú que parla sense bon sentit.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Per un que no sap lo que diu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 184. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui està gat que vagi a jeure

4 fonts, 1976.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
En sentit figurat, es diu de qui parla sense sentit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El beure», p. 340. Edicions 62.
Es diu referint-se a algú que parla sense bon sentit (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1416 Gat-II», p. 195. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gat», p. 24. Almanac Català del Rosselló.