Paremiologia catalana comparada digital

Qui fiança fa, cara li costa

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1919.

Qui fiança fa, cara li costa

3 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 58. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1165. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.

Qui fa fiança ha de pagar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 783», p. 425. Columna Edicions.

Qui fiança fá, la pagará

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 47. Real Academia de Historia.

Qui fiança fa, la pagarà

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 166. Edicions Víctor.