Paremiologia catalana comparada digital

Qui ho diria!

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Qui ho diria!

5 fonts, 1926.
Exclamació per a manifestar l'estranyesa que causa una cosa extraordinària.
Mes qui ho diria, al veure-la tan bella!, Atlàntida ii.
Qui ho havia de dir! Són exclamacions de sorpresa, d'admiració, sovint per l'esdeveniment d'un fet que abans es considerava impossible o altament improbable.
Aquests van vinre amb una mà al davant i una mà al darrere i agoita'ls ara, el seu nen és constructor i la seva nena ben col·locada!
Lloc: Cerdanya.
Ho diuen per manifestar incredulitat davant un fet.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Qui ho diria que som a la tardor: fa una calor de mig istiu.
Lloc: Vic (Osona).
Expressió d'estranyesa davant d'una realitat impensada.
Sinònim: Sembla estrany!

Qui ho diria

3 fonts, 2004.
Expressió d'estranyesa davant d'una realitat impensada / exclamació de sorpresa, d'admiració, sovint per l'esdeveniment d'un fet que abans hom judicava impossible o altament improbable.
Aquest vellet que fa tentines, de jove, fou campió de natació. Qui ho diria! / Tan baixet que és i tan bon saltador. Qui ho diria!
Font: R-M.
Qui ho havia de dir! 'Res una exclamació de sorpresa, d'admiració, sovint per un esdeveniment que abans es considerava impossible o altament improbable.
Lloc: Cerdanya.
Estranyesa. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).