Paremiologia catalana comparada digital

Qui més en vol, menys en té

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1915.

Qui més en vol, manco en té

2 fonts, 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 1272», p. 892. Columna Edicions.
Per massa esgoisme es perd.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Contrariedats», p. 186. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui mes en vol / mancu en te

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mitjorn Gran (Menorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Refranys económics. Economia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/535/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui més en vol menys en té

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Interès i vàlua», p. 117. Edicions Tres i Quatre.

Qui mes en vòl, manco 'n té

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. X.- Contralidats», p. 293. Institut Menorquí d'Estudis.