Paremiologia catalana comparada digital

Qui mai està content és un indigent

7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1884.

Qui mai està content, / és indigent

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Indigent», p. 311. Edicions Polígrafa.

Qui mai està content, és indigent

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2945», p. 196. Columna Edicions.

Qui mai està content, és un indigent

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 285. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui may está content es pobre

1 font, 2021.
Qui may está. 5-8-1878.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1488.jpg. Manuscrit.

Qui may está content, es indigent

1 font, 1884.
Equivalent en castellà: El avariento está siempre hambriento.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 642. Librerías París-Valencia.

Qui may está content, es un indigent

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 237. Editorial Arte y Letras.

Qui may está satisfet, sempre es pobret

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Refrans originals de Don Manuel Peris Fuentes. Q», p. 403. Editorial Arte y Letras.