Paremiologia catalana comparada digital

Qui mana mai té culpa

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Qui mana, mai té culpa

3 fonts, 1926.
Vol dir que les equivocacions dels superiors solen esser imputades als súbdits.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Manar Refr. d)». Editorial Moll.
Les culpes se solen donar als subordinats.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.8. Jerarquies. Manar. Refranys», p. 443. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 4038», p. 435. Columna Edicions.

Qui mana, may te culpa

1 font, 2021.
Qui mana may. 31-3-1863.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1482.jpg. Manuscrit.

Qui mana, may té culpa

1 font, 2021.
Qui mana may. 11-10-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1483.jpg. Manuscrit.